El creient


Entrevista a ma mare

Què penses del fet que me’n vagi quatre dies a viure a una cel·la a Montserrat amb l’únic objectiu de fer fotos? Que t’agrada molt la fotografia, que també t’encanta la solitud (ja et passarà) i que vas tenir aquesta oportunitat i la vas aprofitar, ja que tens la sort que t’ho pots fer anar bé amb la feina.

I, vistes les fotos que faig habitualment, què vas pensar quan et vaig proposar fer-te fotos a Montserrat? Doncs que volies fer algun experiment, com així va ser. Però el que més il·lusió em va fer va ser passar un dia amb tu, a Montserrat o a qualsevol altre lloc.

Per què creus que em pot interessar que tu surtis a les meves fotos de Montserrat? La veritat és que no en tinc ni idea. Segurament, quan vegi tot el muntatge, potser ho entendré, però, de moment, vaig perduda.

En general, què penses de la meva manera de mirar les coses? És a dir, què penses de les coses en què em fixo i de les coses en què no? Per què creus que miro el món d’aquesta manera concreta? Tens una personalitat molt forta, et considero molt i molt intel·ligent i no et deixes portar pel que fa tothom. Tu mires les coses de la manera amb què et sents més a gust i que creus més correcta, encara que, a vegades, no coincideixis amb la meva manera de pensar, que és, sens dubte, més antiga i tradicional. Pot ser que siguis una mica superdotat. Quan eres petit, no ho vam mirar mai, però, si és així, la vida normal i quotidiana et pot resultar molt difícil, de manera que, en conseqüència, sempre busquis explicacions a coses que als “normals” o, més ben dit, als “curtets”, ni ens passaria pel cap de pensar-hi.

Preferiries que mirés el món i tot el que m’envolta d’una altra manera? I si fos així, com t’agradaria que fos la meva interpretació del món? De cap manera! Tu has d’interpretar el món des del teu punt de vista, actuar de manera que siguis tan feliç com puguis i dins de les teves possibilitats, provant de no “marcar” massa els del teu voltant. Això ja saps que et costa una mica, però cadascú és com és i s’ha d’acceptar.

I, després dels anys en què he estat fent fotos, has guanyat interès per la fotografia? Potser vaig a veure més exposicions, però sempre de fotos “normals”. No visito mai exposicions de guerres, paisatges destruïts, etc. Les teves fotos són històries que, per entendre-les en la seva totalitat, requereixen un alt nivell d’intel·ligència. Són “reales como la vida misma”, però jo les trobo complicades. La proposta que em va agradar molt va ser la que vas exposar al carrer Verdi, a la galeria H2O, segurament perquè coneixia l’entorn de la Bleda i no em va resultar gens difícil assimilar-la.

Al marge de si t’interessen o no, quins sentiments et provoquen les meves sèries de fotos? Un sentiment de no sentir-me capaç de comprendre el que vols expressar, però també un sentiment d’orgull per tenir un fill amb una intel·ligència privilegiada que m’agradaria que utilitzés per ser feliç i no per al contrari.

O sigui, que proves de comprendre-les. Ho intento, però no hi arribo.

I quin creus que és l’objectiu final de les històries que explico amb les meves fotos?Suposo que vols mostrar el món tal com és, des de la part més dura i cruel, deixant fora la part falsa i més bella que creem artificialment per convèncer-nos que tot és perfecte.

Quins creus que són els motius que jo em dediqui a la fotografia amb aquesta intensitat? Potser perquè la fotografia t’omple més que el teu treball habitual, però has de pensar que has de viure, menjar, divertir-te, pagar una hipoteca i, sobretot, tenir diners per poder seguir gaudint del teu preciós hobby.

I, després de tots aquests anys, t’agradaria que algun dia em dediqués exclusivament a la fotografia? No, no, mai! Veient les fotos que t’agraden, no vull ni pensar que poguessis anar a fer fotos a una guerra o a països d’aquests amb tanta misèria i amb un risc horrible per a la teva vida. T’asseguro que alguna nit ho he pensat i és un tema que no em deixa dormir. Sisplau, no ho facis! Sé que és la teva vida, però, a banda del teu germà, ja no em queda res més. Totes les tonteries que faig per passar l’estona, t’asseguro que no serveixen per a res. Al final, m’has fet plorar.
(The believer) Interview with my mother

What do you think about me going to live in a cell in Montserrat for four days for the sole purpose of taking photos? That you really like photography, that you also love solitude (which you’ll get over) and that you got this opportunity and took advantage of it, since you are lucky enough to be able to combine something like this with your work.

And after seeing the photos that I’ve been taking recently, what did you think when I proposed taking photos of you on Montserrat? Well, that you wanted to do some experiment, that’s what. But what excited me the most was to spend a day with you, on Montserrat or anywhere else.

Why do you think I might be interested in having you appear in my photos of Montserrat? To be honest, I have no idea. I’m sure that I’ll understand when I see it all put together, but for now I’m in the dark.

What do you think about my way of seeing things in general? I mean, what do you think about the things I focus on and the things I don’t focus on? Why do you think I look at the world in this specific way? You have a very strong personality, I consider you exceedingly intelligent and you don’t let yourself get swept into what everyone else is doing. You look at things in the way you’re most comfortable and which seems most correct to you, even if sometimes you don’t agree with my way of thinking, which is undoubtedly older and more traditional. Perhaps you are highly gifted. When you were little we never looked into it, but it that is the case, then normal, daily life might turn out very hard for you, so that, in consequence, you’ll always seek explanations for things that would never even occur to the “normal people”, or rather the “tiny people”.

Would you prefer that I see the world and everything around me in another way? If so, how would you like for my interpretation of the world to be? No way! You have to interpret the world from your own point of view, acting in the way that makes you the happiest possible and, to the extent possible for you, trying not to “boss” those around you too much. You already know that this is a bit hard for you, but each of us are how we are and we have to accept that.

And after these years that I’ve been taking photos, are you more interested in photography? Perhaps I go to see more exhibitions, but only of “normal” photos. I never visit exhibitions of wars, destroyed countries, etc. Your photos are stories that require a high level of intelligence to understand in their entirety. They are “real like real life”, but I find them complicated. The project that I liked a lot was the one you exhibited on Carrer Verdi, at Galeria H2O, surely because I know the area around La Bleda and it was very easy for me to get on equal footing with it.

Regardless of whether they interest you or not, what feelings do my series of photos provoke in you? A feeling of not feeling capable of understanding what you want to express, but also a feeling of pride for having a child with exceptional intelligence that I would like you to use to be happy and not the opposite.

In other words, you try to understand them. I try, but I don’t succeed.

And what do you think is the final aim of the stories I explain in my photos? I suppose you want to show the world as it is, from its hardest and cruellest aspects, leaving behind the false and beautiful part that we create artificially to convince ourselves that everything is perfect.

What do you think my reasons are for devoting myself to photography with this intensity? Perhaps because photography fills you more than your usual work, but you need to consider that you need to live, eat, have fun, pay a mortgage and, above all, have money if you want to keep enjoying your precious hobby.

And after all these years, would you like for me to devote myself exclusively to photography one day? No, never! Seeing the photos that you like, I don’t even want to think that you might go take photos in a war or in one of those countries with so much misery and at horrible risk to your life. I swear that I’ve spent nights thinking about it and the idea doesn’t let me sleep. Please don’t do it! I know that it’s your life, but aside from your brother, I don’t have anybody left. All the silly things that I do to pass the time, I swear they’re not worth a thing. Look, now you’ve made me cry.



El creient

de Roger Guaus

Llibre publicat per Standard Books l’any 2011
17 x 24 cm
48 pàgines
24 fotografies en blanc i negre
juntament amb els llibres Bitácora de Juan Diego Valera i Okuhe de Dani S. Álvarez.



Totes les fotos han estat fetes a Montserrat l’any 2011. Agraïments a Román Yñán, Tanit Plana, Juan Diego Valera, Aleix Plademunt, Núria Paladio, Gemma Celigueta, Adela Capdevila i, evidentment, a Maria Dolors Térmens.

︎